Els humans no sabem viure sense valorar; no tenim una actitud indiferent i passiva davant la realitat, sinó que la sentim com a bella o lletja, com a bona o dolenta, com a agradable o penosa.
Atribuïm un valor a una acció quan afirmem que és bona, atribuïm un valor a una persona quan diem que és bella, atribuïm un valor a un objecte quan afirmem que és útil. Però les qualitats bona, bella i útil aplicades a una acció (per exemple, ajudar a un amic), a una persona (per exemple, a la Maria) o a un objecte (les meves esportives) no són visibles com ho són les accions o les persones, ni es poden tocar com es poden tocar els objectes.
Un valor és, doncs, una qualitat, una propietat o un tret que, atribuït a accions, persones o objectes, justifica una actitud positiva i preferencial vers ells.
